Hola! Bienvenid@ a nuestra casa. gracias por visitarnos.
Hola! Bienvenid@ a nuestra casa. gracias por visitarnos.

Tornada a l'estrès

Acabant setembre com si fóssim a finals de juny.

Massa estrès just tornant de vacances. Aquesta sensació de no arribar ens ofega. Necessitem respirar, sí, això tant senzill que sabem fer des de que naixem.

I és que la naturalesa és sabia, perquè si haguéssim de respirar conscientment, més d’un/a   ja no hi seria. A més d’un/a se li oblidaria respirar.

 

De fet, se’ns oblida molt sovint això de respirar. I més, quan estem estressats o angoixats. Precisament aquí, és on hem de ser conscients. Hem de saber on som, què volem o què necessitem i actuar.

 

Si no arribo a fer tot allò que m’havia plantejat, potser és que no ho havia de fer tot. Però en aquest intent que tenim sempre de voler arribar on no podem, m’obligo a poder-ho fer.

 

I si no ho aconsegueixes, arriba la frustració. I si ho aconsegueixes, arriba el buit. Aquella sensació de saber que has fet tot el què tenies previst, però amb quin sentit? De quina manera? Probablement no hauràs gaudit un instant de res del què has fet.

 

Nosaltres som les úniques persones que podem decidir què fem i què no fem.  Pot sonar utòpic, però potser ens hem acostumat a fer el què s’espera o el què ens dicta qui ens envolta. Només amb la teva assertivitat, amb la teva capacitat de decidir què faràs i com t’organitzaràs, pots tornar a respirar.

 

Prova-ho, i respira.

 

Eva Moreno Boixadera

Psicòloga COl. Núm. 20433

Les dificultats en la lectoescriptura, en les habilitats matemàtiques i el fracàs escolar relacionades amb les Dificultats Específiques de l’Aprenentatge

Les Dificultats Específiques de l’Aprenentatge (DEA) és un terme general  que descriu tot un conjunt d’alteracions que dificulten l’adquisició i l’ús de les habilitats de la lectura, l’escriptura, la parla, l’escolta, el raonament i/o les habilitats matemàtiques.

 

Aquestes alteracions són de base neurobiològica i són degudes a una disfunció del funcionament cerebral que sol perdurar al llarg de tota la vida de la persona.  Aquesta disfunció altera el recorregut neuronal habitual que es realitza per l’adquisició i ús d’aquests processos (lectura, escriptura, parla, escolta i habilitats matemàtiques).

 

Una persona que presenta dificultats específiques en l’aprenentatge pot tenir un tipus de dificultat en l’aprenentatge diferent a la d’un altre.  Per exemple, un nen pot tenir dificultats en l’adquisició i comprensió de les habilitats matemàtiques mentre que un altre pot tenir dificultats en l’ortografia i en la lectura.

 

Quan un nen/a té dificultats en l’adquisició i/o ús de la lectura, escriptura o en alguna de les assignatures escolars on s’utilitzen aquests processos (generalment totes) es cau en el perany de pensar que aquest és “vagu” o “tonto” interferint en l’autoconcepte del nen. Aquest és un fet comú en molts fracassos escolars o nens amb un baix concepte d’ells mateixos. Cosa que no és així, ja que generalment, molts solen tenir un coeficient intel·lectual mig o superior a la mitjana. Simplement, cal remarcar, que aquests nens/es estableixen altres xarxes neuronals per arribar al mateix fi.

 

Per tant, cal un diagnòstic a temps per evitar que aquestes dificultats es converteixin en trastorns. Aquest diagnòstic permetrà determinant quines són les dificultats específiques de l’aprenentatge del nen/a i a partir d’aquí, es podran oferir diferents estratègies perquè estableixi altres vies neuronals i pugui accedir a la lectura, l’escriptura i les matemàtiques de manera òptima com també als altres assignatures que vagui adquirint que es fonamentin amb aquests processos com a via d’aprenentatge.

 

Aida Mejìas Farrés. Logopeda col. 08/4100

PRÀXIES BUCOFONATÒRIES

 

És el primer cop que escoltes aquesta paraula? A qui va adreçat? Com es treballa?
En aquest blog en farem un breu resum de què són les pràxies bucofonadores i com es treballen.

Definim pràxies com “Un sistema de moviments coordinats en funció d´un resultat o d´una intenció” (Tallis Jaime i Soprano Ana María, "Neuropediatría. Neuropsicología y Aprendizaje", Nueva Visión, Bs. As., 1991, p. 198).

Quan parlem de pràxies bucofonatòries ens referim a aquells moviments voluntaris on els músculs de la parla intervenen: llengua, llavis, galtes, mandíbula…Tots aquests òrgans són músculs i cal que tinguin una tonicitat, mobilitat, agilitat i força adequada. A les pràxies bucofonatòries les anomenem col·loquialment “gimnàstica articulatòria”.

Aquests músculs participen activament a la parla fent possible poder emetre els fonemes (o sons de la parla).

Per aquest motiu les activitats i exercicis on es treballa la tonicitat i la mobilitat dels òrgans que intervenen a la parla tenen un paper fonamental.

Les pràxies són imprescindibles en la reeducació de les alteracions de l´articulació com la dislàlia, en la rehabilitació de la disglòssia i disàrtria així com en alteracions relacionades amb l´alimentació com la deglució atípica i la disfàgia.

Normalment les pràxies bucofonatòries les realitzem a les sessions de logopèdia del centre sigui individualment o en petit grup. Tot i que cada cop són més divulgades en diferents institucions o centres com a les Llars d´infants (classe de P2),  Escoles (P3 a P5), centres de dia per a la gent gran; gràcies al fet que tenen un valor pràctic i ajuden a detectar possibles dificultats de parla.

Alguns comentaris de centres  on realitzen pràxies bucofonatòries:

“Des del curs passat vàrem introduir les pràxies a l´aula de P2 (nens de 2 i 3 anys).

Les realitzem més d´un cop a la setmana amb el grup classe. Els nens s´ho passen molt bé. La mestra sol explicar un conte o canta una cançó on es puguin realitzar algunes pràxies bucofonatòries, onomatopeies i gestos i els nens la imiten. De vegades només realitzem una sèrie de pràxies bucofonatòries fent servir material complementari (xiulets, depressors, bombolles de sabó, mirallets…).

Ens resulta molt útil per estimular la part de parla amb els nens i ha estat molt ben acceptada per part dels pares i mares dels nens i altres professionals del sector de l´educació i de la salut”.

Llar d´Infants Arrels (Girona)

Recorda, les pràxies bucofonatòries són molt més que “gimnàstica oral” són la base per a una adequada articulació.  

Demana més informació al nostre centre.

 

Yajaira López Ruiz   

Logopeda Col. 08-3313 

 

 

 

Contacte

ANIMUS

Creu Guixera 36 (local)

08242 MANRESA

 

c/Castillejos, 326

Barcelona L5Sant Pau

Para contactar con nosotras o concertar una visita, podéis llamar al

 

931869717 931869717

620632332

 

o utilitzar este formulario

Horario

L-V  de 9h a 21h

S  se 10h a 13h (citas concertadas)

Disponemos de servicio de urgencia fuera del horario de atención:

Tel. 620632332

ANIMUS en las redes sociales

 

instagram grupanimus_salut_educacio